número 8
Especial Noviolència
LLEGIR
War
Resisters' International. Manual
per a campanyes noviolentes.
Barcelona: Institut Català
Internacional
per la Pau; Líniazero,
2014.Col·lecció
Eines de Pau, Seguretat i Justícia.
11
Descàrrega
lliure
El
manual s’ha
alimentat de les experiències
de grups i generacions d’activistes
noviolents a molts països.
La confecció d’aquest
treball és
el resultat d’un
esforç
col·lectiu
amb diferents graus d’implicació.
La
tasca editorial ha estat realitzada per un comitè composat
per Howard Clark, que ens va deixar recentment, Javier Gárate,
Joanne Sheenan i Dorie Wilsnack.
Jean-Marie
Muller. Entrar
en l'època de la noviolència.
Barcelona: Institut Català
Internacional
per la Pau; Líniazero,
2015.Col·lecció
Eines de Pau, Seguretat i Justícia.
13
Descàrrega
lliure
Entrar
en l’època
de la noviolència
planteja la urgència
de trencar amb la ideologia de la “violència
necessària”
que
és
la base estructural de les nostres societats. La noviolència
que l’autor
proposa no defuig el conflicte ni la lluita; ben al contrari, la
noviolència
genera una acció
indignada
i de resistència.
En aquest sentit la noviolència,
com a filosofia i com a estratègia,
“permet
reconciliar l’exigència
moral i el realisme polític”.
L'autor:
Jean-Marie
Muller és membre fundador del Mouvement pour une Alternative
Non-violente (MAN) i director d’estudis
de l’Institut
de Recherche sur la Résolution Non-violente des Conflits (IRNC). En
la seva activitat d’escriptor
ha publicat nombrosos llibres sobre la noviolència
que han estat reconeguts com obres de referència,
sobretot Le
principe de nonviolence
(Desclée
de Brouwer), Gandhi
l’insurgé
(Albin Michel) i Le
courage de la non-violence
(Éditions
du Relié).
Grup
d'Estudi sobre Feminisme i Noviolència.
Lliguem
caps: feminisme i noviolència.
Barcelona: Institut Català
Internacional
per la Pau; Líniazero,
2017
Col·lecció
Eines de Pau, Seguretat i Justícia,
21.
Descàrrega
lliure
Lliguem
caps: feminisme i noviolència
es va escriure en un moment d’apogeu
del moviment pacifista europeu. Eren temps d’urgència.
La Guerra freda enfrontava a dos blocs sota l’amenaça
d’un
atac nuclear. Les sigles en anglès
de l’estratègia
de Destrucció Mútua
Assegurada (MAD), reflectien bé
la
bogeria del poder instituït
del moment.
Els
quatre capítols
que l’estructuren
analitzen el món, la guerra, les institucions que sostenen i
reprodueixen la violència;
exposen les bases teòriques
i els mètodes d’acció
del
feminisme i la noviolència;
fan una crida a prendre les regnes de les nostres vides i marquen un
horitzó cap
al qual ens podem dirigir.
Les
autores del Grup d'Estudi sobre Feminisme i Noviolència
cercaven promoure el coneixement de les idees i les pràctiques
del feminisme i la noviolència
al si del moviment pacifista. Volien lligar caps, mostrar que ambdós
comparteixen idees, com el respecte per la vida humana i el desig de
transformació social
vers un futur sense violència.
I que el reconeixement d’això
multiplica
les fortaleses dels dos moviments.
David
Cortright. Gandhi
avui: noviolència
per a una nova era política.
Barcelona: Institut Català
Internacional
per la Pau; Pagès,
2010. Col·lecció
Noviolència
i lluita per la pau, 1.
El
llibre Gandhi
avui,
de David Cortright, ens presenta una bona síntesi
de l’estratègia
noviolenta gandhiana i del seu desenvolupament posterior,
particularment als Estats Units. L’autor
analitza les pràctiques
dels moviments socials que han optat per la noviolència,
n’extreu
principis i regles i les aplica a temes punyents com el terrorisme.
En suma, ofereix una reflexió sobre l’actualitat
pràctica
del pensament de Gandhi en una era política
nova, amb nous rostres de la violència,
i obre camins per lluitar per la pau i la justícia
des de la noviolència.
David
Cortright va ser reclutat per l’exèrcit
nordamericà
durant la guerra del Vietnam. Ben aviat va formar part del moviment
que s’oposava
a la guerra durant el servei actiu; posteriorment va ser activista
del moviment per la congelació
de les armes nuclears i els darrers anys ha liderat la coalició Win
Without War en oposició a la invasió d’Iraq.
És
professor d’estudis
de pau i canvi social noviolent a la Universitat de Notre Dame i
autor de nombrosos llibres entre els quals, Soldiers in revolt i
Peace: A History of Movements and Ideas.
Maia
Carter Hallward i Julie M. Norman (eds). Entender
la noviolencia: contornos y contextos.
Barcelona: Institut Català
Internacional
per la Pau, 2016.
L’ús
de l’acció
noviolenta està
a
l’alça.
Des del moviment Occupy (Wall Street) a la Primavera Àrab,
els activistes de tot el món
utilitzen de manera creixent les tàctiques
no armades per desafiar els sistemes opressors, corruptes i injustos.
Però,
què
volem
dir exactament quan diem “noviolència”?
Quins
són
els seus orígens
filosòfics
i històrics?
Es
diferencien gaire de les campanyes de motivació política
que es realitzen sobretot per motius econòmics?
Quins són
els límits
i les oportunitats pels activistes que es comprometen, avui dia, amb
l’acció
noviolenta? Es tracta d’un
nou tipus de lluita del s. XXI o és
simplement una moda efímera?
Entender
la noviolencia: contornos y contextos
ofereix una introducció global a la noviolència
teòrica
i pràctica.
Explora, des de diferents enfocaments, finalitats i trajectòries
de les campanyes noviolentes des de Gandhi fins als nostres dies,
combinant l’anàlisi
de dels debats teòrics
clau amb les perspectives més
recents sobre casos d’estudi
històrics
i contemporanis. Les contribucions d’acadèmics
destacats i persones que practiquen la noviolència
fan d’aquest
llibre una lectura essencial per als activistes, estudiants i
professors interessats en la conflictivitat política,
la seguretat internacional i els estudis de pau i conflictes.
Maia
Carter Hallward és
professora associada a la Kennesaw State University. També
exerceix
com a editora associada del Journal
of Peacebuilding and Developement.
Julie
M. Norman és
professora a la McGill University de Montreal. Ha publicat sobre les
diverses formes de resistència
no tradicional com l’activisme
als mitjans, l’assessorament
legal i els moviments de presoners.
Ambdues
són
també
editores
del llibre Nonviolent
Resistance in the Second Intifada: Activism and Advocacy (Palgrave
Macmillan, 2011).
Cortright,
David (ed.). Buscadors
de la veritat. Veus per la pau i la noviolència.
Barcelona: Institut Català
Internacional
per la Pau; Angle, 2017. Col·lecció
Clàssics
de la pau i de la noviolència,
14.
Amb
Buscadors
de la veritat,
David Cortright ha elaborat una antologia definitiva sobre els
personatges i els moviments socials més
influents a favor de la pau i la noviolència.
Des de Gandhi, el gran pioner, i Martin Luther King, fins al
despertar d'Àfrica
(amb Mandela i Tutu) i el laberint d'Orient Mitjà, passant per
múltiples
campanyes pacifistes, la lluita pels drets civils, la influència
de les religions o la veu de les dones.
"Els
textos d'aquest volum tracten dels dilemes que comporta buscar la
veritat i derrotar la injustícia
i l'opressió.
[...] Els autors són
de tots els continents i treuen conclusions d'una gran varietat
d'experiències
històriques
i moviments pel canvi: la lluita per la llibertat a l'Índia,
la defensa dels drets civils als Estats Units, les campanyes contra
l'apartheid a Sud-àfrica, els drets humans a l'Amèrica
Llatina, i el moviment per l'alliberament de Palestina. Els textos
tracten la teoria i la pràctica
de la noviolència,
els mètodes
i l'estratègia
de l'acció
social, i les arrels religioses de la noviolència
en el judaisme, el cristianisme i l'islam." (David Cortright, al
pròleg)
David
Cortright va
ser reclutat per l'exèrcit
nord-americà
durant la guerra del Vietnam. Ben aviat va formar part del moviment
que s'oposava a la guerra durant el servei actiu; posteriorment va
ser activista del moviment per la congelació
de
l'armament nuclear, al capdavant de l'organització
més
important dels Estats Units a favor del desarmament de les
superpotències.
Els darrers anys ha liderat la coalició Win Without War en oposició
a la invasió de
l'Iraq.
Actualment
és
professor sobre canvis socials noviolents a la Universitat de Notre
Dame (Indiana, Estats Units). Fa recerca i escriu sobre pau i
seguretat, l'abolició de
les armes nuclears, el contraterrorisme, i els moviments i les idees
pacifistes. Entre els seus llibres destaquen Soldiers
in revolt
i Peace;
A History of Movements and Ideas.
El 2009 va publicar Gandhi
avui: noviolència
per a una nova era política
a la col·lecció
Noviolència
i lluita per la pau de l'ICIP.
VEURE
ZIZTADAK/
TÁBANOS
El
ruido de la violencia y el griterío
de la política
han arrinconado muchas veces la historia de la lucha activista no
violenta en Euskal Herria. TÁBANOS
presenta una cadena de hechos desconocidos, obviados u olvidados de
nuestro país.
De las primeras ikastolas clandestinas en casas particulares a
Kukutza, de la oposición
pacífica
a la central de Lemóniz a los Demo, o de la apuesta por el diálogo
a la consecución de una cámara
agraria en Ipar Euskal Herria. Los protagonistas de estos movimientos
han vuelto a lugares emblemáticos
de sus reivindicaciones para explicar in situ cómo fueron, y aportar
sus reflexiones sobre la validez y la vigencia de la no violencia.
Al
mismo tiempo, TÁBANOS
reivindica la esencia y los orígenes
del activismo noviolento mediante sus figuras más
relevantes como Martin Luther King, Mahatma Gandhi, Rosa Parks o
Henry David Thoreau.
La película
aglutina un bagaje real de acontecimientos y pensamientos que sirven
de acicate para proyectarlos al presente y al futuro de nuestro país,
en la defensa de la vida, de la paz, de la no violencia activa, de la
participación ciudadana, de los derechos humanos y del cambio a
realizar en libertad y con justicia social. Del dicho al hecho. El
tábano
pasa a la acción y la pantalla se llena de tábanos.
LATITUDS:
NOVIOLÈNCIA
Moviments
socials de tot el món
opten per la no-violència
com a forma de lluita. Uns contra les dictadures que els oprimeixen i
que violen els drets humans, altres, en països
democràtics
contra la pèrdua
de drets socials i laborals. La història
demostra (Mahatma Gandhi, Luther King) que es poden provocar grans
canvis socials i estructurals, sense vessar la sang del contrari,
utilitzant la poderosa força
de la no-violència.
En pocs mesos s'han estès
rebel·lions
no-violentes per tot el món.
Des del Sàhara
Occidental a Tunísia,
Egipte, Catalunya, Israel, Nova York... La no-violència
esdevé
l'eina
en mans de la població per aconseguir transformació.
AHIMSA.
CONTRA LA GUERRA
Aquest
documental, produït
pel Centre Delàs,
analitza les causes de la guerra per posar en evidència
a tots els actors involucrats i remarcar el paper que juga la
ciutadania. Ahimsa
està
concebut
com un documental únic
que pot veure’s
complet o en capítols
separats. Una de les seves principals funcions és
servir de material de sensibilització i
suport a l’educació
per
a la pau que es faci en centres d’educació
formal
o informal.
Capítol
1 - Cultura de pau
Capítol
2 - Noviolència
i transformació
social
Capítol
3 - El cicle armamentista
Capítol
4 - La funció dels
exèrcits
Capítol
5 - Cultura de guerra
Pots
demanar una còpia
al Centre Delàs:
info@centredelas.org
- Preu: 5€.
número 7
Cinema
Estiu 1993
Frida (Laia Artigas), una nena de sis anys, afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva després de la mort de la seva mare. Lluny del seu entorn proper, en ple camp, la nena haurà d’adaptar-se a la seva nova vida.Un film delicat i emocionant, un viatge al món de la infantesa marcat per la sensibilitat i intel·ligència emocional de la directora, Carla Simón, que explica la seva pròpia història.
Llibres
El 1942, durant l’ocupació nazi d’Holanda, Etty Hillesum treballa per al Consell Jueu a Amsterdam. Poc després, però, fruit d’una creixent maduració espiritual i una assumpció radical del seu compromís, demana el trasllat al camp de concentració de Westerbork per assumir el destí del seu poble.
Enmig del dolor personal i la tragèdia col·lectiva Hillesum serà capaç de descobrir la bellesa de la vida, refugiada en l’esperança que, aviat, havia d’arribar un nou món, més just i humà. Mantenint aquesta esperança va morir a Auschwitz el 1943. Tot i que els seus textos no es van publicar fins quaranta anys després de la seva mort, Hillesum s’ha convertit en un referent imprescindible i una figura especial: no és una teòrica, ni una líder activista, sinó una dona amb un profund compromís humà davant una experiència extrema.
María Milagros Rivera Garretas, Emily Dickinson, Sabina editorial, 2016
Emily Dickinson (1830-1886), genia de la literatura universal, escribió centenares de poemas, de los que conocemos 1786. Indiferente a la fama, que no alcanzaba su talla, no publicó casi nada en vida. Pero tuvo para sus poemas un proyecto editorial propio: los copió y los cosió en cuadernillos que serían descosidos y desordenados después de su muerte, cuando se abrió un enorme conflicto de intereses sobre la interpretación de su vida y la posesión de su obra, que sigue abierto.
Revolucionó con su vida la política sexual de su tiempo y, con su obra, llevó a la poesía lo nunca dicho hasta entonces de la sensibilidad y del placer femenino libre en el que el amor carnal y el espiritual son inseparables. Su vida y su poesía dependieron del amor de su compañera de estudios y después cultísima cuñada Susan H. Dickinson, de cuya casa le separaron solo un seto, un sendero, un peldaño de lava y una puerta entreabierta.
Antonio Soler, Apòstoles y asesinos, Galaxia Gutenberg, 2016
Apóstoles y asesinos narra la vida del Noi del Sucre y el auge del anarquismo en la Barcelona de las dos primeras décadas del siglo XX. Basada en una rigurosa documentación histórica, consigue revivir la violencia que se adueña de las calles de una Barcelona con grandes desigualdades sociales, que vive la Semana Trágica, la Primera Guerra Mundial y los momentos previos a la dictadura de Primo de Rivera entre las bombas de los anarquistas y las venganzas tanto de las estructuras del Estado y del Ejército como de las organizaciones de empresarios y los partidos conservadores.
Un Lluís Companys joven y soñador y Francesc Layret, su mentor, comparten protagonismo con el Noi del Sucre. Juntos formarán una trinidad trágica y al mismo tiempo luminosa. Por las páginas del libro vemos transitar una serie de personajes -Ángel Pestaña, Indalecio Prieto, Eugeni d'Ors o Largo Caballero- que muy pronto serán claves en la vida española. Es el tiempo en que la Revolución Rusa parece que transformará el mundo, el tiempo en el que se gesta el nacimiento de Esquerra Republicana y en el que aparecen los antecedentes inmediatos de la Guerra Civil.
Sala Beckett, del 13 de setembre a l’1 d’octubre
Emily Dickinson (1830-1886), genia de la literatura universal, escribió centenares de poemas, de los que conocemos 1786. Indiferente a la fama, que no alcanzaba su talla, no publicó casi nada en vida. Pero tuvo para sus poemas un proyecto editorial propio: los copió y los cosió en cuadernillos que serían descosidos y desordenados después de su muerte, cuando se abrió un enorme conflicto de intereses sobre la interpretación de su vida y la posesión de su obra, que sigue abierto.
Revolucionó con su vida la política sexual de su tiempo y, con su obra, llevó a la poesía lo nunca dicho hasta entonces de la sensibilidad y del placer femenino libre en el que el amor carnal y el espiritual son inseparables. Su vida y su poesía dependieron del amor de su compañera de estudios y después cultísima cuñada Susan H. Dickinson, de cuya casa le separaron solo un seto, un sendero, un peldaño de lava y una puerta entreabierta.
Antonio Soler, Apòstoles y asesinos, Galaxia Gutenberg, 2016
Apóstoles y asesinos narra la vida del Noi del Sucre y el auge del anarquismo en la Barcelona de las dos primeras décadas del siglo XX. Basada en una rigurosa documentación histórica, consigue revivir la violencia que se adueña de las calles de una Barcelona con grandes desigualdades sociales, que vive la Semana Trágica, la Primera Guerra Mundial y los momentos previos a la dictadura de Primo de Rivera entre las bombas de los anarquistas y las venganzas tanto de las estructuras del Estado y del Ejército como de las organizaciones de empresarios y los partidos conservadores.
Un Lluís Companys joven y soñador y Francesc Layret, su mentor, comparten protagonismo con el Noi del Sucre. Juntos formarán una trinidad trágica y al mismo tiempo luminosa. Por las páginas del libro vemos transitar una serie de personajes -Ángel Pestaña, Indalecio Prieto, Eugeni d'Ors o Largo Caballero- que muy pronto serán claves en la vida española. Es el tiempo en que la Revolución Rusa parece que transformará el mundo, el tiempo en el que se gesta el nacimiento de Esquerra Republicana y en el que aparecen los antecedentes inmediatos de la Guerra Civil.
Teatre
Un tret al cap, de Pau MiróSala Beckett, del 13 de setembre a l’1 d’octubre
Tres dones formen un triangle encapçalat per una periodista massa incòmoda per al diari en el qual treballava i que l’acaba d’acomiadar. L’acompanyen en escena la seva germana, que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en plenitud, i una víctima que exigeix que el seu cas surti a la llum pública. Totes tres han anat a parar a un carreró sense sortida del qual només podran sortir-ne dient aquelles coses que són tan difícils de dir…
Pau Miró proposa una història tendra i amarga a la vegada, interpretada per tres personatges femenins que ens parlen de les formes diverses que pren la censura tant en l’àmbit públic com en el privat. L’última creació del dramaturg Pau Miró pren la forma d’un thriller periodístic que, tot i això, no renuncia a l’humor ni a mostrar els aspectes més íntims dels personatges protagonistes. Aquesta proposta forma part del Grec 2017 Festival de Barcelona.
Exposicions
Paula Rego, Lèxic familiar, La Virreina, del 8 de juliol al 8 d’octubreComissari: Valentín Roma
Visites guiades gratuïtes: dimarts a les 18 h
Hereva de l’expressionisme de Goya i de la mordacitat de Hogarth, l’obra de Paula Rego (Lisboa, 1935) ha configurat, durant més de mig segle, una faula persistent sobre la naturalesa humana. Les seves pintures i els seus dibuixos investiguen amb una atenció especial com les dones han organitzat espais de desobediència històrica davant els imaginaris culturals imposats des del patriarcat. La seva obra es podria llegir com una gran faula sobre la conducta humana. Així doncs, els vincles de domini i dependència, el rancor davant les injustícies socials, la persecució dels cossos irreverents o la sexualitat constreta pel moralisme conservador són temes que reapareixen de manera cíclica en les seves pintures i els atorguen un cert caràcter existencial.
Lèxic familiar, que pren el títol de la novel·la homònima de Natalia Ginzburg, és una exposició que recorre sis dècades de l’obra de Paula Rego: entre els seus dibuixos dels anys cinquanta i alguns projectes recents, sense oblidar les sèries dedicades a l’avortament, a Jane Eyre, de Charlotte Brontë, i a Misericordia, de Benito Pérez Galdós, o les peces inspirades en la dramatúrgia de Martin McDonagh.
número 6
LECTURA
Julian Barnes, El soroll del temps,
Barcelona, Angle editorial, col·lecció Narratives, 2016.
És de matinada i un home fuma al replà de casa, davant de l’ascensor. A la maleta du una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Es tracta de Dmitri Xostakóvitx, que espera, inquiet, la visita de la NKVD, la temuda policia secreta, i té encara l’esperança que se l’enduguin només a ell i no a tota la família. Sap que l’exili o Sibèria no serien les pitjors opcions.
Així arrenca la darrera novel·la de Julian Barnes, que recrea tres moments en què el compositor rus va sentir l’amenaça directa del Poder soviètic: Xostakóvitx va haver de viure i crear —sobreviure i subsistir— sota el terror impune d’un règim totalitari.
Una gran novel·la sobre la lluita d’un home excepcional per mantenir la seva llibertat creativa i la seva integritat moral, a risc de passar a la història com un covard.
Julian Barnes, nascut a Leicester (Regne Unit) el 1946, Barnes és un dels escriptors britànics més prestigiosos. Irònic, imprevisible i intel·ligent, és autor de les novel·les El lloro de Flaubert, Història del món en deu capítols i mig, Anglaterra, Anglaterra, i Amor, etc., entre altres.
Teresa Forcades, Per amor a la justícia. Dorothy Day i Simone Weil,
Barcelona, Viena edicions, 2015
Crítica amb el sistema capitalista actual i compromesa ella mateixa amb la tasca de crear alternatives per aconseguir una societat més justa i democràtica, Teresa Forcades ens acosta a Per amor a la justícia el pensament i l’obra de dues dones excepcionals, Dorothy Day i Simone Weil, que, malgrat ser ben diferents, van saber combinar l’experiència transformadora del Déu cristià amb el compromís polític al servei de la justícia i la lluita contra l’opressió social.
Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966), metgessa, teòloga i monja benedictina de Sant Benet de Montserrat, és doctora en Salut Pública, especialista en Medicina Interna, Master of Divinity i doctora en Teologia Fonamental. També ha publicat Els crims de les grans companyies farmacèutiques (2006), La teologia feminista en la història (2007) i És a les nostres mans (2015).
EXPOSICIONS
Forensic Architecture, MACBA,
El Raval, fins el 15 d’octubre de 2017
Recentment, un petit grup d’investigadors anomenat Forensic Architecture va començar a emprar nous mètodes en una sèrie de treballs d’investigació sobre les vulneracions dels drets humans. A més d’aportar proves evidents per als tribunals internacionals col·laborant amb nombrosos grups activistes, ONGs, Amnistia Internacional i les Nacions Unides, Forensic Architecture no sols ha cridat l’atenció amb noves dades sobre les violacions dels drets humans i els crims d’Estat arreu del món, sinó que també ha donat lloc a una nova modalitat de pràctica investigadora que porta el seu nom, «arquitectura forense». El grup utilitza l’arquitectura com a eina metodològica per investigar conflictes armats i la destrucció mediambiental, i per complementar i confrontar amb altres múltiples fonts probatòries com són els mitjans digitals i xarxes socials, els sensors remots, les investigacions materials i els testimonis presencials.
Aquesta exposició presenta aquesta pràctica i en subratlla els orígens, la història, els supòsits, el potencial i també les dificultats i limitacions. Amb aquestes investigacions i els textos crítics que les acompanyen, Forensic Architecture examina com es produeix –tecnològicament, arquitectònicament i estèticament– la veritat pública, com es pot utilitzar per confrontar la propaganda i els secrets d’Estat, i com es poden denunciar les noves formes de violència d’Estat.
World Press Photo '17, CCCB,
del 29 d′abril al 5 de juny, dl. tancat.
Com és habitual, s’exposen les millors imatges de l’any. Gran part de les fotografies seleccionades giren a l’entorn del drama de la crisi migratòria, i compten amb presència espanyola, com les imatges de Santi Palacios, Abandonats, segon premi a la categoria "Temes d’actualitat", i de Daniel Etter, La trampa líbia per a immigrants, tercer premi a "Temes contemporanis".
L’impacte de la petja humana en el medi ambient també té com a guanyador un espanyol a la categoria "Naturalesa", Francis Pérez, que amb Caretta caretta atrapada mostra una tortuga atrapada en una xarxa. Com a tercer premiat, Jaime Rojo, amb Monarques a la neu.
TEATRE
Mrs Brownie, de la Cia. Teatre Nu,
a El Maldà cada dilluns a les 21 hores entre 1/05 i el 26 /06 de 2017
El musical Mrs. Brownie ens presenta la història d’una diva de la música negra americana que es troba al final de la seva vida. Acompanyada del seu únic amic, un entrenyable pianista, i d’una jove cuidadora, Mrs.Brownie viurà els seus darrers dies entre el record i la nostàlgia que li encomanen les cançons que la van portar a l’èxit més esclatant. A mig camí entre la vida i la mort, passant constantment del somni a la realitat Mrs.Brownie mirarà amb tendresa i humor la humanitat d’algú que, després de ser considerat un mite, ha d’afrontar el seu final com qualsevol altra persona.
El repertori musical, creat, exclusivament per aquest muntatge, beu del swing, el jazz, el blues, el soul i el rhythm & blues. És un homenatge a les grans dives de la música negra com Marlena Shaw, Nina Simone, Etta James y Billie Holiday.
CINEMA
Incerta glòria, Agustí Villaronga, 2017, 115 minuts
El front d'Aragó, 1937. El Lluís, un jove oficial republicà destinat a un lloc temporalment inactiu, coneix una enigmàtica vídua de la qual s’enamora, la Carlana, que aconsegueix entabanar-lo perquè falsifiqui un document que la converteix en la senyora de la comarca.
Versió cinematogràfica de la novel·la Incerta glòria de Joan Sales en la qual “va captar com ningú les ofuscacions d’una joventut truncada per la Guerra Civil (però encara joventut, amb totes les dosis d’eufòria i desassossec) i els dilemes ètics del bàndol republicà. Els temes i les capes de la novel·la s’eixamplen com un laberint i, precisament per no caure en la dispersió, Villaronga se centra en la trama més narrativa: els amors i desamors dels quatre protagonistes, sempre amb l’olor de carn morta de rerefons.” (Irene Pujadas a Butxaca, 7/02/2017)
número 5
Llibres
En la mort de John Berger (1926-2017), pintor, escriptor i filòsof de l’art. Una de les veus del segle XX mereixedores de ser escoltades, recomanem la lectura d’algunes de les seves obres que ressenyem en català o castellà segons la llengua de publicació.Maneres de mirar, Barcelona, edicions de 1984, 2011
És un dels llibres d’art més estimulants i més influents que es poden trobar en qualsevol llengua. Basat en una sèrie de televisió de la BBC que va aconseguir canviar la manera com la gent mira la pintura, el llibre es va convertir en una obra essencial de la comunicació visual i de la teoria de l’art.
La influència del llibre és enorme. Ha atret l’atenció del gran públic cap a l’estudi d’àrees culturals com: el llegat de la dona com a objecte pictòric, el despullat femení com a objecte de desig sexual, l’empremta de la pintura en la publicitat actual, la manipulació de la pintura a favor de la propietat privada i els diversos significats en què es transformen les diferents reproduccions que es fan d’una mateixa obra.
Segons Peter Fuller, en aquest conjunt de set assajos, on n’hi ha que combinen text i imatge i d’altres que només són visuals, «Berger té l’habilitat de fer un tall incisiu a la mistificació dels crítics d’art professionals… És un llibertador de les imatges i, un cop hem deixat que les imatges ens convencin directament, estem en una posició molt més bona per fer-ne una avaluació significativa».
Trilogía De sus fatigas
Como hicieran en su tiempo Dickens o Balzac, John Berger enfoca su mirada sobre la gente de nuestro tiempo y el fin de un determinado tipo de vida, en su trilogía De sus fatigas, cuya escritura le ha llevado quince años. John Berger refleja en ella su modo de entender la realidad. Como él mismo reconoce, «tal vez mi aversión por el poder político, sea cual sea su forma, demuestra que soy un mal marxista. Intuitivamente siempre estoy al lado de aquellos que viven dominados por ese poder».
Puerca tierra (De sus fatigas 1), Madrid, Alfaguara, 2011
John Berger ha trazado en Puerca tierra «los rasgos de un mundo campesino tan refractario a la historia y tan sensual como el Macondo de Gabriel García Márquez», según destacaba The Washington Post. Los textos que componen el libro condensan todas las cualidades de su autor: claridad en el lenguaje, sensibilidad extrema para la luz y el color y compromiso con aquellos cuyas vidas se han visto sepultadas por la llamada «prosperidad europea».
Érase una vez en Europa (De sus fatigas 2), Madrid, Alfaguara, 1992
Las cinco historias de amor incluidas en Una vez en Europa son un alegato contra la destrucción de la vida rural. Como antes de Puerca tierra, destaca aquí ese «realismo limpio» de John Berger, obsesionado por la claridad de una expresión que surge ante nosotros como una poderosa llamada de atención sobre el divorcio entre el hombre y la tierra.
Lila y Flag (De sus fatigas 3), Madrid, Alfaguara, 2011
En la mítica ciudad de Troy, entre fábricas y hoteles opulentos, los hijos y nietos de los campesinos intentan sobrevivir, mientras dos jóvenes amantes se embarcan en un apasionado viaje en busca de la esperanza. Auténtica odisea moderna, Lila y Flag condensa todas las cualidades de Berger: el lenguaje claro y deslumbrante, y la preocupación por la destrucción de la naturaleza y la deshumanización de la vida moderna.
Rondó para Beverly, Madrid, Alfaguara, 2016
Un mes después de la muerte de su mujer, John Berger escucha un rondó de Beethoven que la trae de regreso. A partir de ese momento los recuerdos comienzan a fluir: su ligereza, la manera que Beverly tenía de levantar las cejas, de regar las plantas, de fumar un cigarrillo, sus gafas, su ropa, su belleza...
El último libro del autor, un delicado rondó literario ilustrado con dibujos del propio Berger y de su hijo Yves, es un homenaje tierno y preciso que nos recuerda el poder del amor y de la memoria.
Cinema
Alcaldessa, director Pau Faus, durada: 90’Ada Colau, coneguda activista contra els desnonaments, decideix encapçalar una candidatura d’esquerres per conquerir l’alcaldia de Barcelona. Envoltada d’un equip amb experiència nul·la en la política institucional, Ada explica en primera persona les seves pors i les seves contradiccions en aquest viatge vertiginós del carrer a l’alcaldia.
Yo, Daniel Blake, director: Ken Loach, durada: 100’
Per primera vegada, víctima de problemes cardíacs, Daniel Blake, fuster anglès de 59 anys, es veu obligat a recórrer a les ajudes socials. Malgrat que el metge li ha prohibit treballar, l’administració l’obliga a cercar una feina si no vol rebre una sanció. En el transcurs de les visites al “job center”, Daniel es creua amb Katie, una mare soltera de dues criatures que va haver d’acceptar un allotjament a 450 km de la seva ciutat per evitar que l’enviessin a una llar d’acollida. Presoners de l’embolic d’aberracions administratives actuals a la Gran Bretanya, Daniel i Katie intentaran ajudar-se mútuament.
Teatre
Jane Eyre: una autobiografia
Direcció: Carme Portaceli
Teatre Lliure Gràcia
23 de febreer-26 de març de 2017
Celebrem el 200 aniversari del naixement de la novel·lista anglesa Charlotte Brontë amb Jane Eyre, la gran heroïna romàntica; una dona que sap molt bé el que vol, per sobre les convencions de la seva època. Jane Eyre és una novel·la escrita l’any 1847 per Charlotte Brontë sota el pseudònim de Currer Bell, a través de la qual ens mostra la seva visió del món.
La Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i sobre el paper de les dones al món. Ella no deixa mai que ningú oblidi que el fet de ser pobre o de ser dona no es tradueix en inferioritat. Però per sobre de tot, Jane Eyre és una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la protagonista. També hi ha una història d’amor que només es podrà viure quan els dos protagonistes estiguin d’igual a igual, quan l’amor no sigui una presó, sinó un acte de llibertat.
Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.
Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament, d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.
Publicada el 1939, Johnny va agafar el fusell va merèixer el National Book Award: els lectors van quedar fascinants pel seu estil vehement, poètic i directe. És una lectura impossible d’oblidar, una obra mestra intemporal que dinamita la glorificació de les guerres que fan els exèrcits i els governs, potser l’al·legat antibel·licista més punyent de la literatura contemporània.
Lluïsa Vidal (1876-1918), pintora, dibuixant i il·lustradora, va formar part de la generació jove dels artistes modernistes catalans. Descobrirem que va ser una gran retratista, molt valorada per la seva capacitat de copsar l’estat emocional del retratat. Un altre vessant és la Lluïsa Vidal que reflecteix amb total naturalitat la vida quotidiana de les dones, una visió genuïna i excepcional d’una dona sobre el món de les dones.
També hi ha pintura feta a l’aire lliure i els temes preferits de l’artista: festes populars, balls de poble, platges i carrers, gairebé sempre amb figures, colors vibrants, traç segur i pinzellades agosarades. A més hi trobarem petites obres que pintava per a ella, que mai va pensar que sortirien del seu taller, que desvelen què hi ha al darrere de l’obra d’art. Coneixerem la seva faceta d’il·lustradora a través dels dibuixos originals per a les revistes Feminal i La Ilustración Artística.
L’exposició es completa amb fotografies familiars, cartes, fotografies d’obres publicades a revistes, llibres amb les seves il·lustracions i crítiques de les seves exposicions a diferents diaris de l'època.
Sense dir la veritat, sense un pla, i sense diners, l’Alma embarca el seu oncle, “Alcachofa”, de 45 anys, arruïnat per la crisi; el seu company de treball, Rafa, de 30; les seves amigues, Wiki i Adelle, i tot el seu poble, en una empresa impossible: recuperar la monumental olivera, replantada en algun lloc d’Europa, i portar-la a la masia familiar.
Els dies sense glòria narra la història de tota una generació representada per la Glòria, una generació a la qual el progrés ha anat cremant la terra a cada passa empenyent-la del camp a la ciutat, del poble al bloc de pisos. Una generació que es va veure tenallada primer per les necessitats dels pares i després per les dels fills, sense haver conegut cap treva
Maylis de Kerangal, Reparar els vius, Barcelona, Angle editorial, 2015
Simon Limbres mor als 19 anys en un accident de cotxe. És un jove esportista i tots els seus òrgans, excepte el cervell, estan intactes i sans: és el donant perfecte. I només vint-i-quatre hores després, el cor de Simon comença a bategar dins el cos de la Claire. La novel·la és una narració èpica sobre un trasplantament: la família, l’equip mèdic, la tecnologia... un escenari on l’autèntic protagonista és el cor de Simon Limbres.
A mesura que les seves relacions s’enfonsen, els quatre amics s’enfronten a la infidelitat, la traïció, i l’engany que s’ha apoderat, de sobte, de les seves vides, mentre intenten respondre a la pregunta: com d’important és ser guapa? Aquest drama còmic de Neil LaBute confronta de manera brutal i estimulant l’actual obsessió de la societat amb l’aparença física.
Victòria és el darrer text de Pau Miró, una de les veus més destacades del panorama teatral català contemporani.
De les seves obres, avui en podem trobar tres a les llibreries:
La guerra no tiene rostro de mujer (Debate, 2015) recull centenars de veus de dones que varen combatre a les files de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial en els llocs més diversos: conductores de tancs, franctiradores, cirurgianes, assistents sanitàries, artillers de bateries antiaèries, partisanes, etc. La història que en resulta no és una narració de la guerra heroica o terrorífica, sinó de l’experiència de dones, i també homes, en la guerra.
Voces de Chernóbil (Debolsillo, 2015) parla de l'impacte de l’accident de la central nuclear de Txernòbil en la societat bielorussa. Reflecteix l’experiència de la por davant un perill real, la radioactivitat, que no es veu, no es pot tocar, ni s’olora; una situació nova, per a l'afrontament de la qual no tenim eines.
Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig verd, 2015) aborda els últims vint anys de la història de Rússia per tractar de copsar com la fi del règim soviètic ha afectat les vides de les persones.
En uns paisatges corprenedors i amb unes magnífiques actuacions, Coixet narra una història en què hi trobem grandesa i intimitat.
Direcció: Carme Portaceli
Teatre Lliure Gràcia
23 de febreer-26 de març de 2017
Celebrem el 200 aniversari del naixement de la novel·lista anglesa Charlotte Brontë amb Jane Eyre, la gran heroïna romàntica; una dona que sap molt bé el que vol, per sobre les convencions de la seva època. Jane Eyre és una novel·la escrita l’any 1847 per Charlotte Brontë sota el pseudònim de Currer Bell, a través de la qual ens mostra la seva visió del món.
La Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i sobre el paper de les dones al món. Ella no deixa mai que ningú oblidi que el fet de ser pobre o de ser dona no es tradueix en inferioritat. Però per sobre de tot, Jane Eyre és una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la protagonista. També hi ha una història d’amor que només es podrà viure quan els dos protagonistes estiguin d’igual a igual, quan l’amor no sigui una presó, sinó un acte de llibertat.
número 4
Lectura
Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, editorial Proa, col·lecció A tot vent, 2016
Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.
Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament, d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.
Dalton Trumbo, Johnny va agafar el fusell, editorial Angle – ICIP, col·lecció Narratives, 2016
Joe Bonham s’allista voluntari per lluitar pel seu país amb un fusell a les mans, com sempre ha desitjat, i és enviat al front europeu. Poc després, el jove soldat es despertarà en un hospital i descobrirà horroritzat que no es pot moure, ni veure, ni sentir, ni parlar. Només li queden els records i, a poc a poc, Johnny comprèn que l’espera una vida pitjor que la mort.Publicada el 1939, Johnny va agafar el fusell va merèixer el National Book Award: els lectors van quedar fascinants pel seu estil vehement, poètic i directe. És una lectura impossible d’oblidar, una obra mestra intemporal que dinamita la glorificació de les guerres que fan els exèrcits i els governs, potser l’al·legat antibel·licista més punyent de la literatura contemporània.
Teatre
Un obús al cor, La Perla 29, del 17/11/2016 al 18/12/2016 al Teatre Biblioteca de Catalunya (c. Hospital 56, Metro Liceu)
Un obús al cor, una bomba explosiva que replanteja de nou els vincles amb els pares, la veritat de la vida i l’avidesa de la mort. Una producció incentivada per Ernest Villegas, que juntament amb Oriol Broggi i Ferran Utzet, aixequen aquest monòleg intens i despullat on la paraula de Mouawad té la força que ja vàrem descobrir a Incendis i Cels. Un text d’un altíssim voltatge que recull l’univers narratiu de Mouawad, escenes i personatges que s’entrecreuen i que procedeixen de tots els textos escrits.Exposició
Lluïsa Vidal. Pintora del modernisme al MNAC del 23/09/2016 al 15/01/2017
Lluïsa Vidal (1876-1918), pintora, dibuixant i il·lustradora, va formar part de la generació jove dels artistes modernistes catalans. Descobrirem que va ser una gran retratista, molt valorada per la seva capacitat de copsar l’estat emocional del retratat. Un altre vessant és la Lluïsa Vidal que reflecteix amb total naturalitat la vida quotidiana de les dones, una visió genuïna i excepcional d’una dona sobre el món de les dones.
També hi ha pintura feta a l’aire lliure i els temes preferits de l’artista: festes populars, balls de poble, platges i carrers, gairebé sempre amb figures, colors vibrants, traç segur i pinzellades agosarades. A més hi trobarem petites obres que pintava per a ella, que mai va pensar que sortirien del seu taller, que desvelen què hi ha al darrere de l’obra d’art. Coneixerem la seva faceta d’il·lustradora a través dels dibuixos originals per a les revistes Feminal i La Ilustración Artística.
L’exposició es completa amb fotografies familiars, cartes, fotografies d’obres publicades a revistes, llibres amb les seves il·lustracions i crítiques de les seves exposicions a diferents diaris de l'època.
número 3
AQUEST MES RECOMANEM
VEURE
Anar a veure El Olivo, una pel·lícula d'Iciar Bollaín que explica la història de l'Alma, una noia de 20 anys, que treballa en una granja de pollastres en un poble de l’interior de Castelló. El seu avi, que per a estranya sorpresa de la seva família va deixar de parlar fa anys, és la persona que més li importa en aquest món. Ara que també ha decidit deixar de menjar, l’Alma s’obsessiona amb el fet que l’única cosa que pot fer “tornar” el seu avi al seu estat natural és recuperar l’olivera mil·lenària que la família va vendre contra la seva voluntat fa 12 anys.Sense dir la veritat, sense un pla, i sense diners, l’Alma embarca el seu oncle, “Alcachofa”, de 45 anys, arruïnat per la crisi; el seu company de treball, Rafa, de 30; les seves amigues, Wiki i Adelle, i tot el seu poble, en una empresa impossible: recuperar la monumental olivera, replantada en algun lloc d’Europa, i portar-la a la masia familiar.
LLEGIR
A la seva darrera novel·la, Els dies sense glòria, Sílvia Alcàntara ens descriu els orígens i la vida de la Glòria, des de ben jove, que transcorre torrentera avall buscant la felicitat, i teixeix el conflicte sentimental que la domina sense ser conscient que, tard o d’hora, la vida li ensenyarà les urpes. Ara la Glòria està en coma; mentrestant, el seu marit, confós i desorientat, espera un miracle.Els dies sense glòria narra la història de tota una generació representada per la Glòria, una generació a la qual el progrés ha anat cremant la terra a cada passa empenyent-la del camp a la ciutat, del poble al bloc de pisos. Una generació que es va veure tenallada primer per les necessitats dels pares i després per les dels fills, sense haver conegut cap treva
.
número 2
Llegir
Maylis de Kerangal, Reparar els vius, Barcelona, Angle editorial, 2015
Premi Llibreter 2015
Simon Limbres mor als 19 anys en un accident de cotxe. És un jove esportista i tots els seus òrgans, excepte el cervell, estan intactes i sans: és el donant perfecte. I només vint-i-quatre hores després, el cor de Simon comença a bategar dins el cos de la Claire. La novel·la és una narració èpica sobre un trasplantament: la família, l’equip mèdic, la tecnologia... un escenari on l’autèntic protagonista és el cor de Simon Limbres. Veure la pel·lícula
Sufragistas, 2015, dirigida per Sarah Gavron.
Amb actrius tan conegudes i rellevants com Helena Bonham Carter o Meryl Streep, ens mostra el naixement del moviment sufragista a Anglaterra abans de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). La majoria de les sufragistes no eren de classe alta, sinó obreres que veien amb impotència com les seves pacífiques protestes no obtenien resultats. Algunes d’elles es varen radicalitzar, com Maud (Carey Mulligan), la protagonista de la pel·lícula, arriscant tot el que tenien per aconseguir la igualtat de drets amb els homes.
Anar al teatre a veure
Pretty, a La Villarroel, del 6 de maig al 12 de juny
El món de l'Edu entra en caos quan la seva xicota (la Meri) s'assabenta que ha fet un comentari, aparentment inofensiu, sobre la seva cara. Però això és només el començament: el millor amic de l'Edu, el Toni, està casat amb la millor amiga de la Meri, la Carla, i quan les coses es compliquen a la vida de la parella, els amics es troben en mig de tot plegat. L’equació emocional es complica exponencialment.A mesura que les seves relacions s’enfonsen, els quatre amics s’enfronten a la infidelitat, la traïció, i l’engany que s’ha apoderat, de sobte, de les seves vides, mentre intenten respondre a la pregunta: com d’important és ser guapa? Aquest drama còmic de Neil LaBute confronta de manera brutal i estimulant l’actual obsessió de la societat amb l’aparença física.
Victòria, al TNC, del 4 de maig al 12 de juny
Emma Vilarasau protagonitza una història d’amor, por i corrupció a la Barcelona dels anys 50. Victòria és el nom de la protagonista d’un triangle amorós enmig de la lluita política clandestina en una ciutat atemorida per la dictadura. La necessitat, finalment, l’obligarà a prendre partit entre les ideologies permeses i les prohibides.Victòria és el darrer text de Pau Miró, una de les veus més destacades del panorama teatral català contemporani.
número 1
Llegir Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de literatura 2015
Svetlana Aleksiévitx, guanyadora del premi Nobel de literatura l’any 2015, es defineix com a "historiadora d’ànimes" atès que s’interessa per la persona i la seva història concreta i, alhora, per la vibració de l’eternitat que percep en cadascuna. Per tal d’expressar-ho, ella ha creat una escriptura habitada per les veus d’aquelles dones i homes que li han narrat les seves vivències. La seva obra aborda grans esdeveniments i intenta entendre’ls escoltant el que la gent ha vist, ha sentit, ha experimentat.De les seves obres, avui en podem trobar tres a les llibreries:
La guerra no tiene rostro de mujer (Debate, 2015) recull centenars de veus de dones que varen combatre a les files de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial en els llocs més diversos: conductores de tancs, franctiradores, cirurgianes, assistents sanitàries, artillers de bateries antiaèries, partisanes, etc. La història que en resulta no és una narració de la guerra heroica o terrorífica, sinó de l’experiència de dones, i també homes, en la guerra.
Voces de Chernóbil (Debolsillo, 2015) parla de l'impacte de l’accident de la central nuclear de Txernòbil en la societat bielorussa. Reflecteix l’experiència de la por davant un perill real, la radioactivitat, que no es veu, no es pot tocar, ni s’olora; una situació nova, per a l'afrontament de la qual no tenim eines.
Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig verd, 2015) aborda els últims vint anys de la història de Rússia per tractar de copsar com la fi del règim soviètic ha afectat les vides de les persones.
Veure la pel·lícula Nadie quiere la noche, dirigida per Isabel Coixet
L’ombra de Robert Peary, suposat descobridor del pol Nord, planeja sobre tota la pel·lícula que protagonitzen dues dones enfrontades a la realitat natural de l’entorn àrtic i a la realitat sociocultural que representa cadascuna d’elles. Josephine, casada amb Peary, i Allaka, una inuit que espera una criatura d'ell, realitzen juntes una proesa de supervivència que és també un procés de canvi interior. Procés en què trontolla la prepotència de la cultura nord i occidental i que acosta les dues dones en allò més elemental i alhora més central de l’experiència humana, fet que crearà un vincle veritable entre elles.En uns paisatges corprenedors i amb unes magnífiques actuacions, Coixet narra una història en què hi trobem grandesa i intimitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada