Intro


EL BUTLLETI DE LA CAF

AQUEST MES CONVIDEM

  número 8  


En Peu de Pau


Fruit d’una reflexió compartida sobre els fets que vivim a Catalunya darrerament, ens hem trobat persones i col·lectius de diferents sensibilitats per abordar l’extensió i socialització de les legítimes accions socials i cíviques, de caràcter pacífic i no-violent, que han caracteritzat les mobilitzacions de defensa de drets i llibertats fonamentals i les respostes davant la deriva repressiva de l’Estat.

Precisament per això, considerem clau mantenir, reforçar i ampliar aquesta cultura de mobilitzacions ciutadanes estrictament no violentes en els dies i setmanes que vindran.

Des d’aquesta reflexió, considerem que cal:

• Impulsar un marc plural de coordinació i de creació de xarxes per mantenir el caràcter no-violent de les mobilitzacions i respostes ciutadanes.

• Consolidar i estendre les pràctiques de resposta civil pacífiques i no violentes, davant la retallada de drets i llibertats ciutadans.

• Articular equips socials actius, en el marc de futures mobilitzacions, que ofereixin coordinadament un aixopluc de seguretat, calma i tranquil·litat i mantinguin el caràcter no violent, a partir de qui ja hi està treballant.

Alhora, constatem que, a més de la resposta a l’àmbit de repressió policial que ja es va viure l’1-O, caldrà gestionar també les tensions que ja han generat i seguiran generant grups provocadors d’extrema dreta, especialment delicats.

Volem que aquesta iniciativa conjunta, que anomenem En Peu de Pau, cobreixi quatre necessitats complementàries, sumant el que ja estan fent diversos moviments i persones:

– Generar un espai de coordinació i de generació de discurs comú sobre la resposta pacífica i no violenta, des de l’autoritat moral dels qui hi han treballat a fons i també dels actors que estan jugant un rol central en les mobilitzacions.

– Fer que també esdevingui un espai de coordinació operativa dels diferents col·lectius que poden contribuir a una millor organització i a mantenir el to no violent en aquestes mobilitzacions.

– Posar a disposició de tothom les accions de formació i els recursos sobre acció pacífica i no violenta.

– Establir una acció de comunicació que difongui a la ciutadania tot el relacionat amb les tres anteriors.


LLoc web: http://enpeudepau.cat/
Email: hola@enpeudepau.cat.



  número 7  

Segona Fira de les Merdes de Catalunya


Convocatòria a la segona Fira de les Merdes de Catalunya


Ens plau convidar-vos a la segona Fira de les Merdes de Catalunya que es celebrarà a Manlleu (l’Embarcador del Ter ) el 16 de setembre.

A la primera fira de les Merdes l’objectiu era situar els diferents conflictes ambientals al mapa de Catalunya. Arran d’aquest mapeig i, al fer la posada en comú de les problemàtiques, vam arribar a un seguit de conclusions:

Els conflictes soci-ambientals no entenen de fronteres territorials. La contaminació atmosfèrica es desplaça afectant diferents zones del principat o la contaminació d’aqüífers pot impactar molts kilòmetres enllà del focus d’emissió. Així, alguns conflictes poden semblar estrictament locals quan en veritat no ho són. A Catalunya tenim un munt de conflictes d’aquest caràcter. La gran majoria de població catalana respira un aire perjudicial per la salut degut a l’elevada densitat de trànsit privat. En comarques com Osona, la meitat de les fonts no són potables degut a l’efecte dels purins. Podríem enumerar una llarga llista de focus de toxicitat des dels llots del embassament de Flix fins als nitrats dels aqüífers de l’Empordà, passant per l’abocador de Tivissa. Però sovint, les lluites que s’hi encaren continuen tenint un enfoc molt local.

Compartint experiències constatem que la immensa majoria d’aquests conflictes soci-ambientals parteixen de la mateixa base: un model econòmic que prioritza el benefici econòmic privat enfront de l’interès comú. Aquesta lògica d’espoli no només està deteriorant el territori i les condicions laborals i de vida de les majories socials, també té unes conseqüències cada vegada més greus sobre el nostre estat de salut..

Creiem que una major connexió entre nosaltres i el fet de compartir experiències, propostes i relat ens pot enfortir. Per això, les entitats que formem part de la comissió organitzadora d’aquesta segona Fira pretenem amb aquesta iniciativa crear un espai adequat per conèixer-nos, compartir relat, enxarxar-nos i empoderar-nos. Volem pensar conjuntament estratègies d’incidència política i comunicativa transformadores.

En què consisteix la fira?

Fira + xerrades `+ concurs

10-14h Paradetes d’entitats i col·lectius amb informació, flyers, marxandatge sobre la seva problemàtica, situació, lluita i proposta d’alternatives.

10-14h Micròfon obert
La primera part serà dedicada a la denúncia (i concursarà en el premi especial de la Comarca més catastròfica de Catalunya). I com no tots són merdes i desastres (tot i que a vegades ho sembla) volem que la segona part es dediqui a l’exposició de experiències positives (lluites guanyades, campanyes exitoses, projectes comunitàries/col·lectives d’altres formes de vida

10-14h Activitats per la canalla relacionades amb els conflictes territorials

14h-16h Dinar popular Vegetarià

16-17h Performance «Emmerdats»

17h-19h Taula rodona taller: “Territoris emmerdats: Salut pública i Conflictes ambientals” Tractarem de quina manera els conflictes ambientals relacionats amb la contaminació deterioren la nostra salut. En quin estat es troba el territori català? Com podem fer-hi front?

19h-20:30h Concurs de merdes. “la Merda més Grossa de Catalunya amb Denominació d’Origen” Podeu veure les bases del concurs més avall.

20:30h-21h Entrega del premi especial “Declaració d’una comarca com a Zona Catastròfica”.


Bases del concurs per optar a:


La Merda més Grossa de Catalunya amb Denominació d’Origen (DO)
Es tracta d’un concurs de vídeos que de forma original i fidel a la realitat ens expliquin la problemàtica soci-ambiental que vol optar a Merda més Grossa amb Denominació d’Origen. El vídeo no pot durar més de 5 minuts i el premi serà atorgat per Jurat Popular

Es valoraran les següents característiques:
  • Situa de forma clara el conflicte en el temps i l’espai (penseu que és un premi DO!) 
  • Mostra la gravetat i magnitud de la problemàtica 
  • Originalitat en format i contingut 
Val un vídeo gravat amb un mòbil o una càmera professional, en forma de cançó, curt, documental, monòleg o com a compilació de fotos etc... qualsevol idea és benvinguda! La base del vídeo és el conflicte, per tant, és possible enviar varis vídeos des de una mateixa entitat.

La intenció és que aquest material circuli per les xarxes, si algun dels participants no ho vol així que ho especifiqui.

Premi especial: Declaració d’una comarca com a Zona Catastròfica
Aquest premi neix del fet que varies comarques de Catalunya pateixen multiconflictes ambientals. Per optar al premi es valorarà el contingut de l’explicat “quina és la merda que us ofega!” juntament amb el vídeos enviats. Aquest premi serà atorgat per l’organització de la fira. Al qüestionari adjunt hi trobareu més informació.

Per a més informació:
http://elsculsdecatalunya.org


  número 6  


Perquè no ens fotin el tren, 

treballant per la millora de la línia R3



A finals de 2012, a Torelló van començar a circular rumors que s’eliminaria el personal de l’Estació de tren i, per intentar aturar-ho, algunes persones van començar a recollir signatures. Paral·lelament també es va pressionar l’Ajuntament perquè actués i es va organitzar una concentració en què es va tallar la via.


Aquestes accions van ser l’embrió del Grup “Perquè no ens fotin el tren” que, oficialment, va néixer el darrer divendres de gener de 2013. I és que, després d’algunes trobades, es va acordar que es farien concentracions cada darrer divendres de mes --encara avui es mantenen-- i es va escollir aquest nom a partir d’un article que havia sortit al bisetmanari El 9 Nou parlant de l’R3.

Les reunions i les concentracions inicials, a banda de servir perquè no es tanqués l’Estació –a dia d’avui encara està atesa per personal durant tot el dia--, també van servir perquè ens plantegéssim altres objectius. Un dels quals va ser treballar perquè les poblacions d’Osona de més amunt de Vic (Manlleu, Torelló i Sant Quirze) poguéssim estar incloses en la tarifa integrada, la qual cosa permet un estalvi considerable als usuaris habituals del tren. Aquesta fita la vam aconseguir el gener de 2015.

Les xarxes i els contactes amb usuaris de diferents municipis per on passa l’R3 van fer que poc a poc anéssim creant un grup més ampli. Així doncs, a hores d’ara el grup té dues branques de treball, una més vinculada específicament a Torelló i una altra en què hi participen representants de diferents municipis entre Puigcerdà i La Garriga. Ho hem acotat a aquest espai perquè tot i que l’R3 té problemes que afecten el conjunt de la línia, ens sembla que la realitat i les necessitats d’aquest trajecte són més semblants.


Durant aquest quatre anys hem treballat en diversos àmbits. Hem establert uns models de queixa que es poden trobar al nostre bloc. Hem reclamat l’accessibilitat a trens i estacions. A través de mocions i accions hem aconseguit que es tiri endavant la millora parcial de l’estació de Centelles. I des d’aquest mes de febrer, els usuaris del Ripollès i Osona Nord tenim un tren que ens permet arribar a Barcelona abans de les 8 del matí.


En aquests moments estem pressionant perquè hi torni a haver personal que vengui bitllets al bar de l’Estació de Manlleu (des del mes de gener que no n’hi ha); estem reclamant que el Departament de Territori i Sostenibilitat faci una proposta de racionalització dels horaris –per aconseguir-ho hem comptat amb el suport de Consells Comarcals i Ajuntaments; entre ells el vostre--; estem treballant perquè els ajuntaments de La Garrotxa reconeguin Torelló com a estació de referència; i estem preparant una Jornada a la UVic de debat i implicació dels agents socials per al mes de maig.


És evident que la via única i la manca d’inversions són un problema per a l’R3 però estem convençuts que és una línia més necessària que mai –fa pocs dies les dades de 2016 demostraven que l’augment de passatgers en aquesta línia és més alt que en d’altres— i per això continuarem treballar per millorar-la!


Podeu seguir la nostra activitat al bloc (https://pqnoensfotintren.wordpress.com/), a Facebook (https://www.facebook.com/Pqnoensfotintren) i a Twitter (@defensemR3). I podeu contactar amb nosaltres a través de la següent adreça: pqnoensfotintren@gmail.com
Montse Ayats
Coordinació Perquè no ens fotin el tren





  número 5  

#AsSocPerla, Amics de La Perla 29

Amics de La Perla 29 (#AsSocPerla) neix el març de 2013 a partir del desig d’un grup d’espectadors de vincular-nos més estretament amb la companyia La Perla 29. La nostra voluntat era crear un grup d’amics fidels a la companyia, de gent propera que pogués expressar la seva opinió, que fes de coixí per acompanyar i donar gruix al seu projecte i a la seva manera de fer teatre tan fresca i propera que ens apassiona. Actualment som 340 socis i anem creixent cada temporada.



Els nostres objectius són agrupar els espectadors de La Perla 29 per tal de donar suport, dialogar i interactuar amb la companyia; dinamitzar i difondre la feina de La Perla 29, buscant la manera de participar activament en el procés de creació de les seves propostes escèniques; promoure diferents activitats formatives al voltant de les arts escèniques; i col·laborar amb la feina de promoció de les arts escèniques i de la cultura al nostre país.

La Junta està formada per 12 persones de perfils molt diferents però que, combinats, aporten un caràcter molt ric i ple d’energia a les nostres reunions i activitats. Ens organitzem per mitjà de comissions i ens reunim una vegada al mes.

Què fem?

Organitzem activitats al voltant dels muntatges que produeix La Perla 29 cada temporada: assajos oberts, col·loquis post-funció amb la companyia, tertúlies dinamitzades entre espectadors (el “Parlem-ne al bar”), conferències amb experts de tots els àmbits al voltant dels temes que es tracten a les obres, etc.

També tenim en marxa dos cicles que ens permeten aprendre i anar més enllà com a espectadors d’arts escèniques:
  • El cicle “Entre Bambolines”, que celebra la seva tercera edició i que enguany coorganitzem amb la Sala Beckett. Aquesta edició tracta “L’ofici de la dramatúrgia” i compta amb la participació d’autors com Sergi Belbel, Mercè Sarrias, Josep Maria Miró, Marta Buchaca, Cristina Clemente i Guillem Clua. 
  • El cicle “La Mirada de l’espectador”, que coorganitzem amb el CCCB i que es planteja aprofundir en l’experiència de l’espectador confrontant les visions des de les diferents disciplines artístiques: música, literatura, art contemporani, teatre, etc. 
A més, oferim als socis activitats exclusives com recitals de poesia (recentment hem escoltat els versos de Joan Margarit), concerts de petit format, sessions de formació (com el taller d’il·luminació amb Oriol Broggi o el d’iniciació al clown amb Guillem Albà); activitats extraordinàries com l’homenatge a Ovidi que es va organitzar la tardor de 2015 i més que en vindran. També hem organitzat dues edicions del concurs de microrelats #AsSocPerla amb gran èxit de participants. 


Amb les nostres pròpies paraules:

Toni Trallero (President): #AsSocPerla és l’inici d’un somni fet realitat i el seu futur passa per seguir somniant cada dia, per seguir transmetent-nos els uns als altres aquesta il·lusió i amor pel bon teatre.

Cisco Vila (tresorer): Una associació com #AsSocPerla és important per gaudir més del teatre, per anar més enllà en l’experiència teatral i en la pròpia vida. I per gaudir que, al final, és el més important.

Carles Espuny (vocal): El millor de ser soci d’ #AsSocPerla és la possibilitat de conèixer i aprofundir més en el món de La Perla 29. Penso que La Perla 29 és una companyia que té una manera de fer teatre molt especial i gràcies a #AsSocPerla i al fet de ser-ne soci pots sentir-t’hi una mica més a prop i conèixer amb més detall el que significa realment aquesta companyia.



  número 4  

PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE

Ja fa molts anys, a les Terres de l’Ebre, un bon grapat de persones estem lluitant per defensar que l’Ebre sigui un riu viu i que el Delta tingui aigua dolça suficient per a mantenir, en el millor estat possible, tot l’ecosistema que suporta. I ho fem agrupats en la Plataforma en Defensa de l’Ebre.


Hem viscut des de 1973, 9 propostes de transvasament de l’Ebre i totes han estat contestades socialment. Al principi semblava una lluita local, estàvem sols, però poc a poc, amb perseverança i una mica de pedagogia s’ha aconseguit que una part significativa de la societat entengui que l’Ebre i el Delta són patrimonis universals i que la seva preservació significa, entre d’altres coses, salvaguardar un ecosistema únic i singular per a futures generacions.

Tot i això, sabem que el problema de la gestió de l’aigua és un tema complex amb multitud d’interessos, molts legítims i altres discutibles. Per tant, el coneixement, el debat científic i el contrast tècnic de les dades haurien de ser eines imprescindibles per aconseguir fer compatible els usos mediambientals i els socioeconòmics de l’aigua .

Però això mai ha estat possible. A l’Ebre, en la planificació hidrològica sempre s’ha actuat ignorant la seva afectació al tram final i, en concret, el Delta.

Actualment estem en lluita contra el Pla Hidrològic del 2016 aprovat per un govern, el del PP, en funcions. No van acceptar cap al·legació. Tot i que abans d’aprovar-se la Comissió Europea, en un fet inèdit, va recomanar certes modificacions. Nosaltres varem presentar 4.000 al·legacions, i els governs de Catalunya, País Basc, Navarra i Valencia van votar en contra.


Aquest pla significa la mort del Delta ja que suma 450.000 hectàrees de nous regadius al milió existent actualment, 51 nous embassaments als 200 existents i deixa un cabal mínim insuficient per a resoldre els principals problemes que patim al Delta, que són : la regressió (10m lineals a l’any), la salinització o penetració del mar terra endins (l’Ebre no desemboca al mar durant 10 mesos), la subsidència que es l’enfonsament del sòl per manca de sediments (calculat en 3 mm anuals) i la contaminació ja que, en no acabar al mar, tota la contaminació que baixa de la conca queda confinada al delta.

Aquests problemes estan molt estudiats i confirmats per la comunitat científica però estan sent sistemàticament ignorats pel Ministerio i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Cosa que ens porta a un conflicte que no ens agrada però que es inevitable si volem aconseguir aigua per al Riu i futur per a les Terres de l’Ebre.

La nostra lluita és vella, té més de 30 anys. Als anys 90 del segle passat vàrem establir una aliança amb el món de la universitat que es va concretar en la creació de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua. Això ens va donar els coneixements necessaris per argumentar sòlidament la necessitat de fer un gir en la gestió de l’aigua a la península ibèrica, que acabi amb l’especulació i retorni la vida als rius.


L’any 2000 vam conèixer la Comissió Europea i després d’una manifestació de 15.000 persones a Brussel·les i una bona argumentació tècnica, vàrem aconseguir la seva comprensió: no va finançar el gran transvasament d’Aznar.

En els plans hidrològics del 2014 i 2016, un cop consolidades vàries directives europees que ens poden ajudar en la nostra lluita, hem consolidat la lluita jurídica per modificar el pla hidrològic a dos nivells: un al Tribunal Suprem i l’altre, molt important, a la Comissió Europea.

Cal destacar, que anar a Brussel·les no és fàcil i que els arguments han de ser sòlids i contundents. És per això que en aquesta nova etapa la col·laboració de la Clínica Jurídica Ambiental del Departament de dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili és un element important a valorar ja que, a banda dels coneixements i de l’experiència aportats, s’afegeix el fet de la territorialitat.

En conclusió, el 2016 hem fet dos grans manifestacions a Amposta i Barcelona. Hem presentat una denúncia al tribunal Suprem, una queixa a la Comissió europea i tenim una resolució favorable contundent de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu… i, de moment i com ja estem acostumats, el govern central no fa cas a res.

Per tant, la lluita de la gent de les Terres de l’Ebre continua i continuarà fins acabar aquest mal son, preservar el futur d’un territori i retornar la vida a un Riu i un Delta que és patrimoni de tota la societat.

Manolo Tomàs

Plataforma en Defensa de l’Ebre



  número 3  

Guifi.net: l’autogestió de les telecomunicacions

Efraín Foglia


Guifi.net és una xarxa de telecomunicacions molt semblant a una empresa des del punt de vista tècnic, però que, conceptualment, no en comparteix el model empresarial. El seu seria un model més proper al de la Wikipèdia: una sèrie de persones generen un marc per tal que tothom hi pugui col·laborar i tingui un coneixement que sigui de lliure accés. En el cas de Guifi.net, els qui participen van construint la seva infraestructura física (pals, xarxes, cables, etc.).

La governança de Guifi.net es regeix per una llicència que es diu “Comuns sense fils”; un acord bàsic pel qual tothom és capaç de compartir aquests recursos. Tothom posa allò que té, però, i això és el més important, la xarxa es manté oberta, lliure i neutral.


Guifi.net va començar el 2004 a Osona amb la creació d’una xarxa pròpia utilitzant una connexió comercial. Els protocols amigables de Guifi.net varen facilitar que creixés amb rapidesa. Un dels elements del seu èxit és el que anomenen l’escalabilitat, que és la capacitat d’un disseny de créixer per mòduls i amplificar el potencial de tota la macroestructura. És a dir, com més gent s‘hi suma ‒en petits grups‒ més s’amplifiquen les possibilitats del projecte (amplitud de banda, solidesa de la xarxa).

Què vol dir això a la pràctica? Doncs que qualsevol persona pot decidir seguir expandint el projecte, que el protocols son d’accés simple i que, quan acceptes la llicència d‘ús, assumeixes també la responsabilitat que una altra persona s'hi pugui connectar. L’accés a la xarxa té uns costos econòmics ‒que es poden finançar per crowfunding o sistemes de microfinançament‒, però sense les limitacions artificials que generen i imposen les companyies.

La idea inicial d’Internet era intercanviar coneixements per mitjà d’un protocol en què tothom parla. Poc a poc, va anar quedant en poques mans i va deixar de ser horitzontal. Després s’ha naturalitzat la idea que Internet és d’unes empreses i que ens el lloguen. 


En prendre consciència d’aquest fet, activistes informàtics començaren a construir infraestructures obertes de telecomunicació que, lentament, van prenent cos a una escala local amb interconnexió internacional. 



El gran repte de Guifi.net és gestionar les nostres infraestructures; un fet al qual no estem acostumats i que no és gens senzill. 


De fet, el projecte de Guifi.net existeix perquè ja hi havia macroestructures sobre les quals hem pogut crear un model. El projecte Guifi.net a pèl té uns costos que no es poden assumir. Per tant, en termes generals, Internet està entrellaçat entre el capitalisme extrem, que va generar infraestructures molt bèsties, i aquests moviments socials que varen saber llegir i pensar com encaixar-ho. Des de la meva manera de veure, Guifi.net és una forma de generar beneficis comunitaris dins del sistema capitalista. És a dir, si bé no podem sortir del sistema capitalista, sí que podem rellegir-lo d’una altra manera.

L’any 2007 Guifi.net va rebre un premi de la Generalitat com a millor projecte de telecomunicacions del país. Amb els diners del premi, es va crear la Fundació Guifi.net per tal de crear una estructura legal que no és una empresa de telecomunicacions i, per tant, no pot ser comprada. Molta gent té dubtes sobre si Guifi.net és legal o si som “pirates”. En realitat, nosaltres el que volem és aplicar una llei que diu que sí que tenim dret a connectar-nos-hi i que s’ha donat la concessió a unes empreses per tal que donin cobertura a tothom. Nosaltres amb això ja en tenim prou.

Canviar la dependència tecnològica capitalista, que és un sistema perfectament engreixat, no és cosa que podrem fer d’un dia a l'altre. En primer lloc, cal ser conscient que la dependència tecnològica genera desigualtats enormes en termes de democràcia. 


Cal analitzar la realitat sociotecnològica des d’una perspectiva política. Després cal passar a l’acció i provar altres sistemes que s‘acostin més a la ciutadania com a ens pensants i no com a consumidors. Calen múltiples acostaments al problema, no solament els tecnològics. Estem parlant de prendre decisions per consens per tal de tenir beneficis comuns de futur.

La sobirania tecnològica és un procés de construcció gradual a mitjà o llarg termini. Hem de treballar-hi a diverses bandes i amb diverses perspectives.


Text elaborat a partir d'una entrevista de Marc Balfagón a Efraín Foglia publicada a la revista Nativa.

- S'ha de posar l'enllaç a l'entrevista:
Efraín Foglia és un mexicà que viu a cavall entre Barcelona i Vic. És, o ha estat, ciberpunk, dissenyador d'interaccions digitals, doctor en Belles Arts per la UB, investigador i membre fundador de Guifi.net, la xarxa de telecomunicacions autogestionada més gran del món, de la qual Figaró-Montmany forma part.


  número 2  

INTERNET A 24 €/any

Al Figaró tenim una xarxa d’Internet una mica particular. El fet és que compartim el senyal que l'Ajuntament no utilitza. Això, però, i en cap cas, el converteix en el nostre proveïdor. Què volem dir?


El 2007, gràcies a una subvenció de la Generalitat i des de l'Ajuntament, vàrem poder instal·lar, repartides per la nostra complexa orografia, les 7 antenes que anomenem troncals. Cada usuari que vol afegir-s’hi, ha de comprar-se una antena, col·locar-la al balcó mirant a una d'aquestes antenes troncals, un encaminador (router) per poder tenir senyal a dins de casa, configurar-lo correctament i estar donat d'alta com a usuari a guifi.net. El preu aproximat de la feina d’un tècnic anirà dels 150 als 200 €.
Un cop això fet, ja teniu Internet a casa.
Recordeu que, amb aquest preu i sense mensualitats, esteu optant a un senyal d'Internet compartit amb altres veïns del poble.

Sabeu que tots els usuaris de la xarxa funcionem amb una (només una) ADSL? Us imagineu els diners que fan les multinacionals col·locant-nos a casa un Internet amb què podríem fer anar tot un poble? 


Què passa si alguna cosa falla? Cal tenir molt clar que no hi ha ningú darrere el telèfon i, per tant, el millor és preguntar a un veí que depengui de la mateixa antena troncal si té senyal o no. També podeu enviar un correu a l’associació guififiga@gmail.com.
Per a què són els 24 €/any? Fins que els diferents governs municipals que van conviure amb el projecte en van poder fer el manteniment, tot va funcionar (se'n van fer càrrec perquè oferien un servei al poble). Però quan la crisi va esclatar, es varen acabar els diners, i vàrem haver de crear l'Associació d'usuaris de guifi.net del Figaró. Aquesta associació recull 24 € l'any dels usuaris que hi volen participar. Gràcies a això, podem anar fent tasques de manteniment (fins ara per valor de 3.000 €) i també podem fer plans de futur (fibra òptica).

Sí!! tenim un problema!! no podem obligar ningú a pagar 24 €/any. Això fa que mantinguem la xarxa 35 famílies i la utilitzin quasi 70. Ara per ara, els associats tenim prioritat de trànsit (vol dir que si ens connectem un associat i un que no ho és, el senyal anirà a cobrir primer les necessitats de l'associat, i la resta serà per al no associat).
Com és que no acaba de funcionar? Com és que no s’hi afegeix la gent en massa? Com és que moltes famílies prefereixen pagar 40 €/mes d’una ADSL en comptes d’utilitzar guifi.net? Sabeu que tots els usuaris de la xarxa funcionem amb una (només una) ADSL? Us imagineu els diners que fan les multinacionals col·locant-nos a casa un Internet amb què podríem fer anar tot un poble?

L’associació ha fet xerrades, mailings i assemblees per intentar augmentar el nombre d’associats, però és molt difícil. Què passaria amb més associats? Podríem contractar una ADSL més potent sense pàgines bloquejades, podríem cablejar de fibra òptica tot el poble, podríem ser els propietaris del creixement de les telecomunicacions del municipi ...

Xavier Vilà
Associació d'usuaris de guifi.net del Figaró



  número 1  

¿Pueden cuidarnos los objetos?
Colectivo En torno a la silla


Una silla de ruedas no es una silla más unas ruedas, es decir, un objeto estático que desplaza a una persona sentada, sin más. 

Una silla de ruedas es espacio, es entorno, es incluso una pequeña ágora en la que se convocan la persona usuaria y las que con ella interactúan en el hogar, en las calles, en los bares, en las aulas, en cualquier lugar donde acontece lo humano.

Dos de las mayores brechas por las que se pierde ese rico fluido que es la vivencia de la diversidad humana, resultan bien conocidas por su férrea estructura de círculo vicioso: los entornos de uso público son hostiles a las diferencias funcionales, lo que conlleva una no presencia que muchos naturalizan en forma de argumento para no adaptar esos espacios “para qué, si nunca vienen personas en silla de ruedas”.

Lo que a su vez implica que, aceptando esa naturalización de la exclusión, las sillas de ruedas tampoco sean pensadas para favorecer una convivencia cotidiana en todos los ámbitos.

Poner la rampa portátil para acceder a un bar supone que el sitio debe adaptarse. el problema ya no lo tiene el usuario de la silla, sino que se desplaza al espacio y se vuelve así evidente.


El trabajo del colectivo En torno a la silla (2012) surge de estas constataciones y de la decisión de un grupo de amigos con oficios varios (antropólogos, manitas, arquitectos), algunos con diversidad funcional y militantes de movimientos de vida independiente, de comenzar a desarrollar juntos experiencias de ideación y de auto-construcción de útiles y elementos para la diversidad funcional.
Han fabricado mesas, cubiertos adaptados, maletines-reposabrazos, rampas portátiles. También hacen acciones de denuncia de las condiciones de inaccesibilidad existentes en el espacio público: con la rampa portátil han intervenido sitios donde no son esperados. Poner la rampa para acceder a un bar, por ejemplo, supone que el sitio debe adaptarse rapidamente a lo nuevo, el problema ya no lo tiene el usuario de la silla y su acompañante, sino que se desplaza al espacio y se vuelve así evidente, visible y mensurable…

La diversidad de funcionamientos se dará en muchas ocasiones a lo largo de nuestra vida.


Porque con estos objetos buscan, a la vez que un resultado final satisfactorio, sobretodo, activar unas posibilidades de interrelación con el entorno, la puesta en común de recursos que hagan posible desarrollar la vida en aquellos momentos marcados por la fragilidad y la necesidad de cuidados.
Una madre con un carrito de bebé frente a una escalera, una persona a la que un pequeño accidente doméstico le hace andar con muletas y tiene que subir y bajar del tren, una persona mayor que necesita asirse para subir el escalón de la farmacia o para levantarse del asiento: la diversidad de funcionamientos se dará en muchas ocasiones a lo largo de nuestra vida, y se debe diseñar desde esta variedad de situaciones funcionales, para que los objetos nos cuiden y los entornos incluyan a todas y todos.

Actualmente En torno a la silla ha iniciado un proyecto de ocio inclusivo en montaña que incluye excursiones por el Montseny y el desarrollo de un prototipo de arnés de seguridad para excursionistas con diversidad funcional.




Se puede visitar la página web de En torno a la silla aquí:
https://entornoalasilla.wordpress.com
Facebook  www.facebook.com/entornoalasilla y Twitter @entornoalasilla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada